Hi ha una gran diversitat d’aquest tipus de gemmes (d’origen vegetal fossilitzat o d’origen animal, ja sigui de crustacis, de rèptils o de mamífers), la producció de les quals pot suposar un maltractament i un abús pel planeta. És important exigir la garantia de traçabilitat i de pràctiques responsables en el comerç de gemmes i altres materials orgànics, igual que ho fem amb les gemmes inorgàniques. Vegem quines són i les seves principals problemàtiques.
Carei: Són peces treballades amb les escates de la petxina o closca de tortugues Carei. Aquests animals estan en perill crític i la seva captura està prohibida des del 1877, encara que la caça furtiva d’aquesta espècie continua existint per a comercialitzar el carei.
Ivori d’elefant, mamut, rinoceront, narval: L’ivori o dentina, és un material dur, compacte i blanc que forma part de les dents dels vertebrats, sent el més conegut el procedent dels ullals dels elefants. La seva comercialització està prohibida en gran part del planeta, però igual que succeeix amb el carei, existeix la caça furtiva i cal evitar-ne l’ús per eradicar aquestes males pràctiques.
Corall: Els corals són diminuts animals marins que viuen en grans colònies en un esquelet de carbonat de calci (aquest esquelet és el que s’ha utilitzat com a gemma). Degut a la sobrepesca i a les aigües de mars i oceans cada cop més àcides i contaminades, aquesta espècie està desapareixent. És per aquest motiu que desitgem evitar la pesca de nous exemplars i proposem potenciar la seva reutilització i el reciclatge de joies antigues amb corall per a noves creacions.
Ós: Sovint es tallen ossos de grans mamífers. Recomanem evitar l’abús i l’explotació animal sempre que es pugui i si es vol treballar amb aquest tipus de material, que sigui procedent d’animals sense perill d’extinció, locals i espècies que es criïn amb més finalitats, com ara l’alimentació.
Nacre: El nacre o mareperla és la capa interna de la conquilla dels mol·luscs, constituïda per la barreja de carbonat càlcic i una substància orgànica. Un material que produeix reflexos irisats característics. S’extreu generalment d’excavacions, però no se n’hauria d’abusar ja que la seva degradació natural és la que crea la sorra de les platges, on habiten molts altres éssers vius.
Banús: Prohibit per l’escassetat d’exemplars, hi ha una certificació per la qual es pot talar un nombre d’exemplars l’any, però recomanem evitar-ne l’ús i substituir-lo per altres fustes.
Llavors: És important evitar l’ús de llavors de vegetació en perill d’extinció. Si cal fer-les servir, millor que siguin locals i sense tractaments agressius.
Ambre: És resina fossilitzada d’origen vegetal. Creiem que és una gemma amb la que podem treballar sense grans problemes. Només ens hem de preocupar de la seva traçabilitat, per tal de poder conèixer-ne l’origen i per qui ha estat recol·lectat i manipulat.
Per últim, fem referència al cas de les perles. Les perles naturals es formen amb l’entrada accidental d’un cos estrany al mantell del mol·lusc, que pot ser un paràsit, un petit fragment de petxina o un gra de sorra. Però de perles naturals ja gairebé no en queden i en joieria el més freqüent és utilitzar perles cultivades. A diferència de les primeres, no es formen de manera natural, sinó que son resultat d’una mena d’operació quirúrgica que pot ser considerada com una agressió a l’animal. S’introdueix un nucli de nacre a cada ostra i es tornen a introduir al mar, en batees o vivers, i passat un temps es recullen les ostres i s’obren per extreure la perla que han fabricat. Aquest procés mata el mol·lusc. És cert que per poder garantir la vida de les perles a les batees les aigües han d’estar molt netes i això afavoreix la proliferació de molta fauna al voltant d’aquests criadors, però altres vegades també suposen un abús a l’ecosistema marí local.
A l’interior del nostre col·lectiu hi ha diferents posicionaments respecte a l’ús d’aquestes gemmes en pràctiques de joieria responsable. Hi ha qui proposa evitar el consum de noves perles cultivades i potenciar la reutilització, tot aprofitant les que ja hi ha en circulació; qui considera que l’ús de perles cultivades no suposa un dany suficientment considerable; i qui s’inclina per iniciatives d’extracció responsable, ja siguin naturals o cultivades, com la d’aquest exemple a la Polinèsia Francesa.
Para ampliar informació, consulta l’apartat dedicat a les gemmes i altres materials orgànics de la nostra guia La joyería responsable.
