El comerç il·lícit de diamants ha finançat durant anys guerres civils i violacions de drets humans en països com Angola, la República Democràtica del Congo, Sierra Leone o Libèria, entre d’altres. Es calcula que 3,7 milions de persones van morir en aquestes guerres només en les dècades de 1980 i 1990, i d’altres milions van ser desplaçades. No és en va que se’ls anomena diamants de sang. Una paradoxa de l’abundància en tota regla pels països africans; probablement en el seu exemple més cruel: la riquesa en recursos naturals convertida en causa de mort i misèria per a la població.

L’ONG Global Witness va ser la primera a investigar i treure a la llum les barbaritats derivades del comerç de diamants amb la publicació de l’informe A Rough Trade, el 1998. Aquest document va exposar el paper dels diamants en el finançament de la guerra civil angolesa i va revelar un problema mundial posant en evidència les pràctiques secretes i el paper de la indústria del diamant en aquests conflictes de sang, cosa que va empènyer els governs i la indústria a prendre mesures. És així com va néixer el Procés de Kimberley (KP, per les sigles en anglès), un sistema de certificació governamental internacional per posar fi al comerç de diamants conflictius.

Tal com han manifestat en nombroses ocasions la Kimberley Process Civil Society Coalition (KPCSC) i diverses ONG de drets humans, es tracta d’una proposta limitada i inadequada a causa de la definició tan estreta que fa dels diamants conflictius, que exclou l’abordatge de la gamma més àmplia de vulneracions dels drets humans vinculades al comerç de diamants, entre d’altres aspectes.

El 80% dels diamants s’extreu a escala industrial, principalment mitjançant operacions de mineria a cel obert o de mineria subterrània. En una altra dimensió, prop del 20% procedeix de la MAPE, que es duu a terme informalment en un gran nombre de països africans, i per a la qual solen utilitzar equips bàsics, com tamisos i batees (es tracta, sobretot, de mineria al·luvial ). Ambdós tipus de mineria presenten les seves problemàtiques en termes de vulneracions de drets i efectes mediambientals, d’una manera força similar al que hem observat en el cas de l’or.

El diamant responsable

És sabut que en l’àmbit de la mineria responsable cal ser molt vigilant perquè es tracta d’un mercat amb multiplicitat d’interessos on moltes empreses poc escrupoloses intenten vendre materials suposadament ètics sota segells poc fiables. En el cas del diamant, toca parar encara més atenció.

En contraposició amb el que hem vist en els metalls preciosos sobre l’existència de dos estàndards internacionals per a la MAPE que certifiquen el seu origen responsable i la traçabilitat al llarg de tota la cadena de subministrament, no hi ha un equivalent per als diamants.

Des del nostre punt de vista, el diamant idealment responsable encara no existeix. Serà el que s’extregui mitjançant iniciatives locals de mineria artesanal i de petita escala, de manera respectuosa amb el medi ambient, amb la garantia que totes les persones involucrades tenen unes condicions de treball dignes i segures, que reben un preu just… i que és comercialitzat per proveïdors amb les mateixes conviccions ètiques en circuits curts i transparents.

Per aquest motiu moltes de les firmes joieres que treballen amb pràctiques responsables tendeixen a apostar per diamants traçables procedents de la mineria a gran escala en països com Canadà i Austràlia, ja que els consideren l’opció “menys dolenta” malgrat les problemàtiques a les que també poden estar vinculats, com els impactes ecològics o sobre els pobles indígenes que habiten aquests territoris. Actualment, els diamants de Canadà són l’opció més recurrent, sobretot des del tancament de la mina Argyle a Austràlia.

A més, en el cas dels diamants, així com en el de les gemmes en general, cal examinar els abusos que es poden cometre en altres trams importants de la cadena de subministrament, com el de tall i polit. La majoria dels diamants es tallen a Surat (Índia), on es calcula que hi treballen uns 100.000 nens com a polidors i talladors de diamants. Molts acaben acomiadats quan se’ls fa malbé la vista. Això és aplicable de la mateixa manera als diamants canadencs, atès que un 95% d’aquests diamants es poden acabar tallant també a l’Índia.

En aquest context, és tremendament complicat escollir amb quin tipus de diamants treballar i, per tant, fer recomanacions. Tot i això, les opcions més ètiques les hem trobat en iniciatives com Ocean Diamonds, que ofereix diamants marins naturals que extreuen de l’oceà bussejadors locals a les costes de Namíbia i Sud-àfrica, i que posteriorment es tallen a Johannesburg. Considerem també la certificació Canadamark i els diamants procedents de Botswana, que podem obtenir a través de diferents proveïdors, fins i tot els diamants reciclats i determinades propostes de laboratori com Diamond Foundry. Els diamants de laboratori estan molt qüestionats com a opció de joieria responsable, però, si realment hi ha diamants sintètics amb petjada de carboni baixa i creats amb energies renovables, val la pena fixar-nos-hi.

Recentment, hem conegut el projecte Diamonds for Peace, una experiència inspiradora per a la mineria artesanal de diamants que té lloc a Libèria, de la mà d’una ONG japonesa. Un dels seus objectius de futur és vincular les cooperatives mineres amb compradors internacionals, a través d’un exportador autoritzat, perquè consumidors d’altres països puguin tenir accés a aquests diamants extrets de manera ètica. En el supòsit de poder arribar a treballar amb aquestes pedres, hauríem trobat el diamant idealment responsable.

Per ampliar informació, consulta el capítol dedicat als diamants de la nostra guia La joyería responsable.