Actualitat

Experiències (I): tres maneres de recórrer el camí de la joieria responsable

El canvi cap a una joieria més responsable és possible per a firmes joieres de tota mena. Descrivim tres exemples diferents en aquest recorregut que així ho demostren.

Juia_1440x640

Les alternatives ja existeixen. Podem començar a treballar amb materials justos de manera gradual o amb més intensitat, o bé integrar-los d’arrel.

A vegades, es jutja la joieria responsable com una proposta elitista només a l’abast d’unes quantes firmes amb clientela d’alt poder adquisitiu. És una impressió errònia que topa amb la gran diversitat de joiers/es que ja han apostat per aquest camí. Fer joieria amb materials traçables i d’origen responsable és possible per a marques de tota mena: de la més petita a la més gran, de la que tot just està creant el seu projecte a la que ja suma anys en el negoci, de la que té un estil més clàssic o més contemporani, independentment del perfil del seu públic majoritari.

Les vies per començar són també diverses i no existeix una recepta única per fer-ho. És una mera qüestió de convicció per tal d’adaptar aquest recorregut als processos de producció de cadascú segons les seves possibilitats del moment. El canvi es pot dur a terme de manera gradual, tot començant per petites col·leccions o per una categoria de peces, o bé de forma més accelerada. El primer pas es pot centrar en un material específic o en un altre, o bé en tots alhora.

En aquest article mostrem tres exemples d’aproximació a la joieria responsable, gràcies al testimoni de tres marques, molt diferents entre elles, que són membres del col·lectiu ORIGEN – Gold for Future. Considerem la seva experiència particular pel que fa a la integració de materials, un aspecte imprescindible en la nostra concepció d’aquesta nova joieria, i ens fixem en altres tipus de pràctiques sostenibles a nivell de taller i d’empresa.

Marta Joieria Artística: una experiència de transició gradual que comença per les gemmes 

L’any 2011, la Marta Rodríguez va aconseguir transformar una afició en el seu ofici i va crear l’estudi Marta Joieria Artística a Salt, Girona. Sempre és difícil començar des de zero. Explica que va ser gràcies al suport del seu entorn, fruit de molts anys de regals d’aniversari i de reis convertits en eines i maquinària pel taller, que va poder arrancar.

Indagant, va descobrir que també en el món de la joieria és possible implementar canvis en clau de sostenibilitat i consum responsable. Va conèixer la iniciativa Fairmined i, amb la guia d’una altra joiera, va obtenir la certificació el 2019. És bonic escoltar-la quan parla de la sororitat que hi ha entre moltes de les companyes del gremi, que trenca amb l’opacitat d’un sector en el qual la cooperació i l’ajuda mútua han estat poc habituals.

Però, un cop certificada, li va resultar molt complicat fer el pas en el canvi de metall. D’una banda, la capacitat d’inversió que tenia era reduïda. De l’altra, el gruix de la seva feina són les joies personalitzades per a les quals reutilitza sobretot or familiar. En aquest punt, va continuar investigant i, donades les característiques de la seva producció, va trobar en les gemmes una via més fàcil per tal d’iniciar el seu recorregut cap a una joieria responsable. Primer, va introduir les gemmes (ètiques) en algunes joies personalitzades i, seguidament, també a les joies de col·lecció, alhora que emprenia una tasca de conscienciació de la clientela. Ara fa gairebé tres anys que totes les gemmes que compra són traçables i d’origen responsable, excepte per a algun encàrrec puntual.

Recentment, ha presentat les seves primeres peces en plata Fairmined, en forma de dues noves col·leccions que volen simbolitzar l’impacte positiu que té el metall certificat en les organitzacions mineres que l’extreuen i en les seves comunitats. Com a repte a mig termini, es proposa emprar aquesta plata de mineria justa en totes les col·lecions. En el cas de les aliances, vol fer el salt a l’or Fairmined, si bé encara té dubtes sobre l’estratègia a seguir. El que fa ara és preparar dos pressupostos, però, i si deixa de donar l’opció d’escollir?

En aquest camí, ha anat incorporant també petits canvis al taller, a nivell de gestió de residus, reciclatge o consum energètic. Una de les propostes que ha posat en marxa és la roda de reciclatge de plata (en desús de la clientela, com ara arracades desaparellades, i dels seus propis sobrants) que després porta a afinar i reutilitza per a certes peces. Té previst instal·lar plaques solars per tal que el taller s’autoabasteixi. D’altra banda, en una dimensió social, una pràctica d’interès que duu a terme són les polseres solidàries, a través de les quals contribueix a diferents causes com ara l’Oncoswim, una travessia a mar obert organitzada per l’Oncolliga Girona, o la recaptació de fons per a noves UCI neonatals amb l’Associació Som Prematurs. 

Juia Jewels: una aposta ferma per l’or responsable des de la mateixa concepció de la marca

Juia Jewels  és una marca jove, nascuda el 2018 a Barcelona. Van passar uns quants anys des que la Júlia Mirete va acabar els estudis de joieria artística a l’ESDA Llotja fins que es va decidir a crear Juia. Quan estudiava, la pel·lícula “Blood Diamond” la va impactar molt i qüestionava l’ofici a causa de tantes injustícies relacionades amb l’origen dels metalls i les pedres precioses. 

Per això, abans de fer el pas d’iniciar el projecte, l’equip Juia es va dedicar a investigar si hi havia opcions responsables que els permetessin fer joieria d’una manera més positiva. Van descobrir l’Estàndard Fairmined i l’or just va esdevenir la seva primera elecció segura des que van pujar les persianes. També des d’un inici van incorporar aspectes com el packaging sostenible, la banca ètica, el consum energètic (mínim, eficient i amb energies renovables), la priorització de proveïdors amb valors, locals i de proximitat, productes menys contaminants al taller, etc. I, amb la motivació de tenir una estructura horitzontal i el més democràtica possible, es van organitzar en forma de cooperativa. La presa de decisions es fa de manera igualitària, amb el mateix dret de vot i el mateix dret a benefici.

Des de llavors, continuen fent recerca i incorporant nous canvis que els acostin cada vegada més a l’ideal de joieria responsable que compartim, amb l’objectiu de reduir al mínim l’impacte de la seva petjada en el planeta i en les vulneracions de drets humans que tan sovint es donen a les cadenes de subministrament. En aquest sentit, s’han preocupat també per les pedres que utilitzen, tant per crear joies de disseny com joies personalitzades. En l’actualitat, la majoria de les seves gemmes ja són traçables i d’origen responsable. 

Un altre tret destacat és que han apostat per treballar només amb gemmes naturals, sense tractar (els tractaments a les gemmes per modificar-ne el color o l’aparença poden ser molt agressius per al medi ambient i per a la salut). A més, defensen una joieria “CrueltyFree” i, per tant, rebutgen emprar productes de procedència animal com el corall, les perles, el carei, l’ivori…

La dificultat més gran l’han trobat en la integració de la plata. Les aliances representen un volum important dels encàrrecs que tenen i part de la seva clientela opta per la plata per qüestions econòmiques. Fer el canvi cap a la plata justa encara els espanta perquè implicaria un increment de preu més marcat (almenys el doble) del que suposa en el cas de l’or. 

La plata és, precisament, el proper gran repte de l’equip Juia. Segurament començaran per una col·lecció nova. Altres aspectes en els que s’enfoquen a curt termini són l’aprenentatge de nous trucs sostenibles al taller i la continuïtat del treball en xarxa amb altres joieres. El seu desig de cara al futur és que l’etiqueta “joieria responsable” deixi d’existir, perquè així serà tota la nova joieria.

Emilie Bliguet: el canvi més radical cap al metall just, en un espai d’intercooperació i comunitat

La feina d’una joiera és profundament artesanal: són hores de diàleg entre matèria i artista. Diu l’Emilie Bliguet que, en aquests moments d’intimitat, les mans artesanes escolten les històries que el metall explica sobre el seu origen. Així va ser com un dia, ja fa més de deu anys, va decidir emprendre la recerca d’altres històries.

Recorda que no era fàcil en aquell moment. Oro Verde era l’única iniciativa de metall responsable i els intents que va fer per contactar-hi no van tenir resultat. Un temps després, aquest projecte va donar lloc a la creació del sistema de certificació internacional Fairtrade i Fairmined per a mineria artesanal i de petita escala. Això va significar un gran pas endavant. El 2014, va obtenir la llicència Fairmined i va integrar l’or i la plata responsables a la seva joieria.

La seva no va ser una transició gradual, sinó un canvi més aviat radical. De seguida, el 80% de la seva producció va passar a estar elaborada amb metall just i traçable. En el cas del metall, recalca que és molt més senzill del que pot semblar. Almenys ho va ser per a ella. També va incorporar els diamants i les gemmes de color, encara que en l’àmbit de les gemmes reconeix que té més dificultats per avançar. La meitat de les que utilitza són d’origen responsable i es planteja aquest punt com un aspecte a millorar. Encara compta amb força estoc d’un viatge que va fer fa anys a l’Índia i, a vegades, li costa trobar el tipus de pedra que busca en el termini d’entrega de la peça. 

Al barri del Born, en ple cor de Barcelona, l’Emilie comparteix l’estudi Espai Micra amb dues joieres amb les mateixes inquietuds i valors. Cooperar és una de les bases per a una joieria més responsable, assenyala. Juntes busquen proveïdors, investiguen i testegen productes i tècniques menys contaminants i, fins i tot, estudien els petits detalls del taller per aplicar les opcions més sostenibles: des dels productes de neteja, a filtres per l’aigua, la reutilització del packaging, la restauració dels mobles o la missatgeria en bicicleta. El seu vincle amb el barri és estret i formen part d’iniciatives comunitàries per estimular el petit comerç local i promoure l’artesania. Fa tres anys van aconseguir la certificació Biosphere i aquest procés els va obrir la mirada a nous aspectes com ara la perspectiva de gènere o la comunicació.

De fet, la comunicació és un dels grans reptes d’Emilie. Explicar més i explicar millor aquestes altres històries amb impacte positiu darrere de les seves peces, els motius pels quals tria treballar amb materials responsables, com això reverteix en el preu, etc. I contribuir a generar consciència crítica també des d’una comunicació activa, honesta i transformadora.