La sostenibilitat està de moda i ho celebrem. Es prioritza en les polítiques públiques i s’estén a tots els sectors i àmbits de la vida. En el camp de la joieria, observem certa inquietud pel futur del planeta i pels impactes socials associats a les matèries primeres que fem servir. A poc a poc, van sorgint projectes que integren aquests valors en les seves arrels i marques que transiten cap a un nou model de joieria (responsable, ètica, sostenible).

Però, alhora que creix aquesta consciència global, hi ha qui la converteix en una mera estratègia de màrqueting. Les marques que advoquem per una joieria responsable sabem explicar les nostres pràctiques de manera clara i pedagògica? Els missatges que transmetem són coherents amb les nostres accions? Potser, de vegades, no les compartim prou; o al contrari, sense adonar-nos-en potser també fem greenwashing. És difícil distingir-ho quan abunden tants conceptes confusos. Les etiquetes “responsable” o “sostenible” poden resultar atractives per a explicar bons propòsits o per a captar l’interès de la clientela, tot i que sovint són exagerades o, fins i tot, falses. Vegem per què.

Què és la joieria responsable? La clau radica en els materials

És la joieria que es preocupa per les vulneracions de drets i els danys mediambientals en les cadenes de subministrament de les matèries primeres que utilitza, des del seu punt d’origen. Ens referim sobretot als metalls preciosos, els diamants i les gemmes de color. Aquesta preocupació es posa en pràctica mitjançant l’adopció de materials traçables extrets de manera responsable artesanalment o a petita escala per part d’organitzacions mineres que operen amb una sèrie de criteris: preus justos, condicions dignes, alts estàndards mediambientals, equitat de gènere, absència de treball infantil, desenvolupament comunitari, etc.

Treballar amb aquesta mena de matèries primeres és imprescindible per a qualsevol marca que defensi la joieria responsable. Encara que no hi ha res estipulat, si volem fer ús d’aquestes etiquetes el més apropiat és haver començat una producció en aquesta línia, així com la voluntat manifesta d’evolucionar cap a una activitat cada any més responsable. La millora contínua és una altra de les claus d’aquesta nova joieria que es complementa amb altres pràctiques en el taller i en el negoci també importants: productes i tècniques menys contaminants, consum energètic, gestió de residus, finances ètiques… Per a més informació, tens aquesta guia.

Afirmacions enganyoses freqüents sobre joieria responsable

Joies artesanes i de proximitat. Per descomptat que el més responsable és artesanal i es fabrica en tallers locals, però ha d’acompanyar-se de tot el relatiu als materials. Fas joies artesanes però no saps d’on ve l’or amb el que treballes? És molt probable que s’hagi extret en condicions abusives i emprant productes tan contaminants com el mercuri, entre altres escenaris comuns.

Or o plata ecològics, quan no és així. Molta cautela amb l’ús de determinats conceptes. Per a poder afirmar que el nostre metall és ecològic s’han de donar dues condicions: que s’hagi extret sense cap mena de producte químic tòxic (mercuri, cianur) i que s’implementin accions de restauració. Hi ha algunes fonts molt concretes de (veritable) or ecològic en la mineria al·luvial artesanal o de petita escala. Això significa que el metall reutilitzat de deixalles de fabricació o el que es recicla d’aparells electrònics i radiografies no pot ser ecològic perquè necessàriament abans va ser minat sense complir amb aquests requisits.

Joies inspirades en la natura. La natura és una font d’inspiració per a totes! Si tant ens evoca i ens nodreix, cuidem-la des del mateix origen dels materials. Els impactes mediambientals derivats de la seva extracció i processament són nombrosos i molt greus: desforestació, erosió i esfondraments, pèrdua de la fertilitat del terreny, contaminació per abocaments de residus tòxics, elevada generació de CO₂ i altres gasos d’efecte d’hivernacle degut a les grans necessitats energètiques…

Altres afirmacions incongruents que provoquen confusió:

Segona vida a les joies familiars. Oferir un servei de transformació de joies en desús és quelcom que fem la gran majoria de joieres i absolutament totes reutilitzem els sobrants generats al taller. Algú tirarà l’or o la plata a les escombraries? Els metalls preciosos són diner i sempre s’han “reciclat”. Sens dubte és una pràctica sostenible, si bé no li podrem afegir l’adjectiu “ètic” perquè en desconeixem l’origen i les condicions d’extracció. De totes maneres, rarament implica el 100% de la nostra producció: què hi ha dels materials nous que comprem, per exemple, per a elaborar les nostres peces de col·lecció?

Packaging sostenible. L’atenció pel packaging és un must de la joieria responsable i una de les pràctiques que podem integrar amb més facilitat però, novament, per si sola és insuficient: què ocorre amb el metall i les pedres convertits en joia dins d’aquesta capseta de cartó reciclat o de fusta procedent de boscos controlats?

L’or “reciclat” com l’exemple de greenwashing més sonat

El terme reciclat genera confiança entre les consumidores ja que s’entén com una cosa bona que contribueix a protegir el medi ambient, especialment en aquest context de crisi climàtica en el qual sorgeix una ciutadania cada vegada més conscienciada. La indústria joiera també ha volgut pujar al carro de la sostenibilitat i ha promogut la controvertida etiqueta de l’or reciclat. Parlar de reciclatge quan es tracta de joieria no és tan senzill, no encaixa amb les definicions legals establertes i dona una falsa imatge verda.

Una joia, un lingot o qualsevol producte amb un alt contingut en or no pot considerar-se un residu. La vida útil dels metalls preciosos no s’acaba, es reprocessen i es reutilitzen constantment degut al seu alt valor (ara més que mai amb el preu pujant a màxims històrics). Afortunadament, hi ha veus molt crítiques amb el (mal) ús del concepte per part de referents de la indústria, com el Responsible Jewellery Council (RJC). Un dels esforços més rellevants en aquest sentit és la carta oberta d’una coalició d’organitzacions que reivindiquen la necessitat de definir clarament l’or “reciclat” per a evitar el greenwashing.

Els problemes al voltant de l’or “reciclat” van molt més allà de la seva definició. El reciclatge és una via recurrent per a l’emblanquiment d’or il·lícit recent minat vinculat a vulneracions de drets humans i mediambientals, entre altres aspectes que ens porten a concloure que no pot ser la primera opció per a una joieria responsable. És particularment alarmant l’existència de l’anomenat or elefant: joies que es fabriquen amb el propòsit de blanquejar l’or (es denomina així a causa de la grandària de les peces, solen ser de 22 quirats i acaben refinant-se en països com els Emirats Àrabs).

Consells finals per a detectar el greenwashing en joieria

El que hem vist fins aquí ja ens dona moltes pistes. Les bones intencions requereixen passar a l’acció, implementar pràctiques reals que sustentin les afirmacions i etiquetes. En primer lloc ens fixarem en la informació específica que s’aporta. Una marca compromesa amb la joieria responsable ha de ser transparent i informar proactivament sobre la procedència dels materials i els seus mètodes de producció. Aquesta informació ha d’estar ben recollida en el seu web i altres canals, però el que ens donarà el contingut decisiu seran les converses que mantinguem directament. L’aposta per materials d’origen responsable comporta un procés profund de reflexió, recerca i aprenentatge, l’adquisició d’un coneixement que es plasma en les interaccions amb la clientela. Dit d’una altra manera: si ens estan venent la moto, segurament ens n’adonarem per les seves respostes.

Les certificacions poden ser una prova de suport a aquestes bones pràctiques. No obstant això, no totes valen. Comprovarem que no tracta d’(auto)certificats i que estan auditades per terceres parts. En el cas de l’or i la plata destaquem dos segells de referència fonamentats en els principis del comerç just, Fairmined i Fairtrade, que garanteixen una traçabilitat total des de la mina en l’àmbit de la MAPE (no és així en la resta de les certificacions per a metalls preciosos).

El certificat del Procés de Kimberley per als diamants tampoc proporciona les garanties necessàries, tal com han denunciat importants ONG. Entre altres problemes, es basa en una definició molt estreta dels diamants conflictius, que exclou l’abordatge d’una àmplia gamma de violacions de drets humans, i només s’aplica als diamants en brut. De fet, no hi ha certificacions equivalents a Fairmined i Fairtrade ni per als diamants ni les gemmes de color. Tanmateix, això no significa que no existeixin iniciatives d’interès que implementen aquests mateixos criteris o similars. Per a més informació sobre alternatives responsables de gemmes de color pots consultar aquest quadern.

Per tant, com a joieres o consumidores de joies, quines són les preguntes bàsiques que hauríem de fer? Preguntarem sobretot pel país i la mina de procedència de les matèries primeres, les condicions de les persones que les han extret, els mètodes de gestió mediambiental i de restauració dels ecosistemes… A propòsit de les gemmes també pel lloc on s’han tallat i l’entorn de treball, si han rebut algun tractament i de quin tipus… I, en conjunt, com la nostra compra beneficia a les comunitats d’origen i si es recolza a projectes de retorn social.

Una marca de joieria responsable ha de desenvolupar una comunicació honesta que expliqui les bones pràctiques que ha adoptat i en quin punt del camí es troba quant a la millora progressiva de la resta d’aspectes de les seves producció: distingir entre el tipus de materials que utilitza, aportant quanta més informació millor sobre la cadena de subministrament i el valor afegit de les fonts responsables.

L’autoavaluació pot esdevenir un exercici molt enriquidor que respon a aquesta voluntat de transparència i millora contínua. Existeixen eines (gratuïtes i de pagament) per a mesurar l’impacte social i ambiental del nostre negoci, detectar bones pràctiques que ja estem duent a terme, plantejar-nos nous reptes i fer públic aquest compliment. També solen implicar una certificació o segell, una supervisió externa que valida la perspectiva responsable en tota la nostra activitat econòmica. Així i tot, de vegades aquestes certificacions són poc fiables (més rentat verd!), motiu pel qual és important mantenir una mirada crítica, veure qui hi ha darrere de cada segell i el detall dels aspectes que s’avaluen. Recomanem el Balanç del Bé Comú (amb informes d’auditoria) o el Balanç Social de la XES, tots dos gratuïts.

Article elaborat pel col·lectiu ORIGEN – Gold for Future en el marc de la campanya 100%SOSTENIBLE? de Medicus Mundi Mediterrània.

FONTS 

ORIGEN – Gold for Future (2023). La joyería responsable. Guía para entender los impactos de la actividad joyera, conocer alternativas de abastecimiento responsable y explorar otras prácticas sostenibles en el taller y en la empresa. Barcelona: Medicus Mundi Mediterrània.

FETTOLINI, J.L. (2022). “¿Qué es la joyería sostenible?” a WorkshopR2, 7 de setembre.

CASTELLANOS, A. (2023). “Recycled gold scam” a FairAlloy, 25 d’octubre.

DAVIDSON, A. (2023). “Is recycled gold better than mined?” a The Times, 17 de juny.

ROSEN, D. (2024). “Greenwashing unmasked: Understanding ethical gold” a Jewellery Business, 19 d’agost.

ARM et al. (2024). “Old jewellery is not waste! The necessity to clearly define “recycled” gold to avoid greenwashing”. Carta aberta d’una coalició d’ONG, 13 d’abril.