origen

Actualitat

Per què el metall reciclat no és la primera opció per a una joieria responsable?

Cada vegada són més les firmes joieres que opten pel metall reciclat per raons de sostenibilitat. Nosaltres, en canvi, prioritzem el metall procedent de la petita mineria responsable. Expliquem el perquè d’aquesta elecció.

Plata_1440x640

L’ús de materials reciclats s’associa sovint amb el compromís ambiental de la indústria. Es considera que té un impacte menor en les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que redueix l’extracció dels recursos (finits) del planeta i que està desvinculat de situacions d’abusos de drets humans o ambientals. [1]

Però, en joieria, el reciclatge (o més ben dit, la reutilització) ha estat sempre un hàbit necessari a causa del valor de les matèries primeres que fem servir, de manera que per si mateix és un fet poc encomiable. Les restes d’or o plata no s’han malgastat mai, es reciclen des de fa centenars d’anys ja que són massa valuoses. De fet, assenyala Florian Harkort, cada any es reciclen 5.000 tones de plata, no per qüestions ètiques o mediambientals, sinó perquè a causa d’aquest alt valor el reciclatge de metalls preciosos és també un negoci. [2] Igualment en el cas de l’or.

Davant del gran dubte que ens sorgeix com a professionals de la joieria que volem avançar en una direcció més responsable, i que dubtem entre comprar metall reciclat o metall minat de manera justa i sostenible, exposem alguns arguments que cal tenir en consideració.

El metall reciclat, a diferència del metall procedent de la mineria artesanal i de petita escala (MAPE) responsable, no pot garantir un origen net o la traçabilitat fins a l’extracció. Això vol dir que l’or extret de forma bruta pot derivar fàcilment en or reciclat, sobretot en el cas de les deixalles de fabricació. “Els principals estàndards adoptats per la indústria de la joieria inclouen les deixalles de fabricació com a material apte per ser or reciclat. Atès que algunes fabricacions, particularment en el sector de luxe, poden generar més del 50% de ferralla, això significa que l’or acabat de minar pot ser introduït en productes reciclats només unes poques setmanes després de la seva extracció.” [3]

D’aquest text de Patrick Schein es dedueix que amb l’actual estàndard de RJC és perfectament factible “blanquejar or” d’un país en conflicte en pocs dies per introduir-lo sense cap problema a la cadena de custòdia CoC. Simplement, portant a un afinador autoritzat les escobilles i retalls d’un or comprat, per exemple, a Dubai.

Així mateix, no hi ha res que ens asseguri, per exemple, que l’or reciclat que utilitzarem no provingui del que va ser robat fa dècades pel nazisme a la població jueva o del que va ser espoliat fa segles pels colonitzadors espanyols als pobles indígenes americans.

I és que no tot l’or reciclat és “or bo”, diuen alguns experts. Part d’aquest or procedeix de traficants de drogues, del crim organitzat i d’altres formes per blanquejar guanys il·lícits. La London Bullion Market Association ha qualificat l’or reciclat com a “un risc particular de blanqueig de diners perquè l’origen de les barres d’or i de les joies de rebuig pot ser fàcil d’amagar”. [4] A més, part de l’or etiquetat com a reciclat pot no ser-ho realment. L’ONG SwissAid va denunciar el 2020 que gran part de l'”or reciclat” que venien les refineries locals era, de fet, acabat d’extreure, de vegades per milícies sudaneses implicades en abusos dels drets humans. [5]

D’altra banda, fer servir només metall reciclat, que originalment també va ser extret en unes condicions que desconeixem, no ajuda a la mineria a ser més responsable. Malgrat el gran pes de la joieria en la seva demanda anual, l’or i la plata són sinònim de diner a causa del seu important paper en el sistema financer, a més de la funció que juguen en altres indústries, que cada cop en demanden més. Això ens porta a pensar, considerant les dinàmiques globals en la demanda i el consum, que l’ús de metalls preciosos reciclats en joieria no revertirà en cap canvi en el mercat global, ja que se seguirà minant per satisfer l’alta demanda d’altres sectors.

Afirmar que l’or reciclat és millor per al medi ambient implicaria que el seu ús tingui un efecte directe en la disminució de la mineria. Tanmateix actualment no hi ha proves del fet que l’ús d’or reciclat tingui algun impacte en l’extracció, més aviat el contrari (hi ha moltes proves en contra). S’estima que entre el 30 i el 40% de l’or del mercat sempre ha estat or reutilitzat. [6] En el cas de la demanda global de plata, el reciclatge només pot cobrir el 20%.

“Si els joiers no fan l’esforç d’emprar aquest or i simplement segueixen promovent l’or reciclat com a única solució ètica, aleshores, en no contribuir al sector de la MAPE que necessita incentius de mercat per convertir-se en quelcom comú, estic convençut que l’opció exclusiva d’or reciclat algun dia arribarà a un atzucac per no abordar la situació i ignorar la mineria, que no s’aturarà.”, indica el proveïdor, refinador i expert en MAPE responsable Patrick Schein. [7]

Una altra diferència fonamental amb el metall just certificat és que el metall reciclat no aporta cap valor social positiu afegit. Més enllà dels preus justos, de les condicions dignes i del respecte mediambiental que es garanteixen a la MAPE responsable, com també l’activitat econòmica que s’estimula en aquestes regions tradicionalment empobrides, quan la MAPE està reconeguda per estàndards de certificació com Fairmined o Fairtrade les organitzacions mineres reben unes primes que es destinen a projectes de desenvolupament comunitari (infraestructura, salut, educació, etc.). Fer servir or i plata d’origen responsable té un impacte directe, visible i quantificable en benefici del miner i del benestar de la comunitat. 

En canvi, la vida de milions de miners i les seves famílies es veu afectada en un sentit negatiu perquè els preus de l’or reciclat són molt similars, fins i tot poden arribar a ser més baixos, respecte del preu de l’or convencional extret. Si cada cop més persones trien l’or reciclat, es crea una gran pressió sobre els preus que fa que els petits miners d’arreu rebin una remuneració massa baixa. [8]

Tot això no vol dir que l’or reciclat sigui una mala opció, sinó que encara té molt de marge de millora, sobretot pel que fa a la procedència i la transparència. Cal exigir que es dugui a terme mitjançant un sistema de certificació de màxima fiabilitat. No hauria de ser una declaració d’intencions, com passa de vegades, sinó un fet registrat internament i auditat externament. El sistema de control del reciclatge encara té molt camí per recórrer i ser més efectiu del que és actualment.

Des de la visió de joieria responsable que defensa el col·lectiu ORIGEN – Gold for Future, davant de la disponibilitat real de metall just i traçable, l’ús de metall reciclat no és una opció vàlida per a la pràctica d’una joieria veritablement responsable i proactiva. Si realment volem marcar la diferència i incidir en la indústria minera, la via és apostar per les iniciatives de mineria responsable que trobem a la MAPE, atès el seu alt impacte en la creació de llocs de treball dignes, el desenvolupament comunitari i la sostenibilitat ambiental.

Un apunt final

El terme “reciclat” atribuït als metalls preciosos que utilitzem en joieria és molt confús i s’aplica massa sovint a gairebé qualsevol cosa. Fins i tot el tractament dels residus de producció sol anomenar-se reciclatge. Però, en realitat, els joiers no reciclem perquè el metall no ha arribat al final de la vida útil, el que fem és sobretot reaprofitar. És el mateix que fan els fabricants de galetes, tal com exemplifica Fairever en un article de lectura imprescindible. “S’estén la massa i es tallen les galetes. Les restes de massa s’amassen de nou i s’estenen per formar noves galetes. Probablement a ningú se li acudiria anomenar-ho reciclatge. Per descomptat, aquests residus postindustrials es reprocessen per raons pragmàtiques.” [9]