Com sabem, la mineria d’or està relacionada amb greus impactes ambientals i vulneracions de drets humans de tipologia diversa, tant quan es duu a terme  gran escala (industrial) com en explotacions artesanals i de petita escala (MAPE). Entre aquestes problemàtiques, destaquem l’ús de mercuri i els seus efectes en la salut i el medi ambient, especialment en el context de la MAPE, ja que causa gairebé el 40% de les emissions antropogèniques de mercuri al planeta. El mercuri que s’allibera, no només té riscos seriosos per als miners que l’inhalen i el seu entorn, sinó que contamina rius i oceans i arriba, finalment, a la cadena alimentària global.

No obstant això, hi ha opcions de subministrament responsable que ens permeten donar un altre significat a les joies que creem i, amb elles, explicar històries de dignitat humana i respecte a la natura des del mateix origen del metall. La millor alternativa que hem trobat és la certificació Fairmined, impulsada l’any 2014 per Alliance for Responsible Mining (ARM). L’or que ofereix és traçable en tot el cicle i prové de petites organitzacions mineres on es garanteixen condicions laborals dignes i segures, s’exclou el treball infantil, s’apliquen mecanismes de protecció ambiental i es fomenta el desenvolupament socioeconòmic de les comunitats.

L’Estàndard de Mineria Justa Fairmined inclou dues modalitats d’or: l’or Fairmined i l’or ecològic Fairmined. Tots dos es produeixen sota el mateix estàndard estricte de mineria responsable, però presenten algunes diferències significatives. Conversem amb ARM per conèixer més a fons les particularitats d´aquest or ecològic del qual estar-ne encara més orgulloses.

La primera diferència fonamental és que l’or ecològic s’extreu i es processa sense cap tipus de producte químic tòxic (com el mercuri i el cianur), un requisit que implica a tot el sistema de producció de la mina. Per a l’or Fairmined convencional, en canvi, sí que està permesa la manipulació responsable dels dos químics, amb tendència a reduir-los. De fet, totes les mines certificades ja operen sense mercuri, excepte una única mina que en aquests moments treballa per eliminar-lo completament amb el suport d’ARM i el Mercury Free Challenge.

La segona diferència recau en les estratègies de restauració de les zones i els ecosistemes en què s’intervé, per exemple, mitjançant la revegetació o la reforestació de terres. Aquestes estratègies responen a una planificació a mig i llarg termini, i es dissenyen en funció de les característiques de l’entorn natural, el tipus de sòl i el bioma.

Una mina que vulgui obtenir la certificació ecològica ha de ser ja una mina certificada Fairmined i complir, per tant, els requisits bàsics de l’estàndard. Però, a més, ha de demostrar, d’entrada, que compleix aquests dos criteris imprescindibles per a la certificació ecològica.

També s’evidencia una diferència respecte a l’import del premi Fairmined. Aquest premi és un incentiu econòmic addicional al preu rebut per la venda del metall, que es pot destinar a la millora de l’organització o a projectes comunitaris d’infraestructura, educació, salut, etc. És un reconeixement a les organitzacions mineres pel compromís amb el desenvolupament d’una mineria responsable. Per a l’or Fairmined, el premi s’estableix en quatre dòlars per gram, mentre que per a l’or ecològic és de sis dòlars per gram.

Aquest sobrecost respon a la voluntat de compensar la pèrdua de productivitat que es genera habitualment, atès que la taxa de recuperació de l’or tendeix a ser menor quan es fa el canvi a tècniques sense mercuri o cianur. De vegades, aquesta pèrdua pot ser força important i caure, per exemple, al 72%, tal i com succeeix en una de les mines de Puno (Perú).

Per què no totes les mines Fairmined tenen la certificació ecològica?

El procés de transformació de les mines cap a formes de producció 100% ecològiques és molt més complex del que pot semblar a priori i exigeix anys d’esforç. D’una banda, demana inversions econòmiques molt elevades per a organitzacions petites, sobretot tractant-se d’activitats de subsistència. El cost d’una planta sense mercuri per a una mina d’aquesta mida oscil·la al voltant dels 100.000 dòlars (aquest cost és molt superior per a instal·lacions de més escala). Es necessita un temps d’adaptació, que també té el seu cost i impacta en la productivitat de la mina. D’altra banda, requereix una gran feina de canvi de cultura. Sovint són miners que fa dècades que treballen amb aquestes substàncies. El mercuri facilita molt el procés de recuperació i, a més, és barat.

A aquests reptes s’hi afegeix una altra dificultat que ve determinada per les característiques geològiques de l’entorn i del tipus de mineria que afavoreix. De les set mines que actualment compten amb la certificació Fairmined, només dues disposen de la certificació ecològica i totes dues són de mineria al·luvial (l’or prové de dipòsits que es poden explotar per mètodes a cel obert i és més fàcil de recuperar), fet que possibilita el desenvolupament de plantes amb mètodes gravimètrics. Aquestes dues mines són Oro Puno i CECOMIP, situades al districte d’Ananea del departament de Puno, al Perú. Addicionalment, hi ha quatre mines peruanes del departament amazònic Madre de Dios en procés de certificació, que presenten el potencial per arribar a produir or ecològic i que són també de mineria al·luvial.

En canvi, a Colòmbia es duu a terme un tipus de mineria subterrània i, en aquesta modalitat, per la manera com l’or està encapsulat dins d’altres minerals, és molt complicat aconseguir un tractament sense cianur i no és possible separar l’or només via mètodes gravimètrics. Això implica que no totes les mines arribaran al nivell de la certificació ecològica.

Ara bé, no vol dir que les altres mines Fairmined no estiguin fent esforços per millorar les seves pràctiques ambientals i reduir l’ús d’aquestes substàncies tòxiques. El cas de la mina La Gabriela, al departament d’Antioquia, és un excel·lent i esperançador exemple per a la mineria subterrània. Després de quatre anys de bona feina, ha aconseguit deixar d’utilitzar mercuri, encara que continua fent servir cianur de manera molt controlada. La Gabriela pot arribar a convertir-se, i segurament així serà en un futur, en el primer cas de mineria subterrània d’or ecològic.

Donar suport a aquestes iniciatives permet que les comunitats mineres avancin més ràpidament en l’assoliment dels seus objectius i inspira altres organitzacions a seguir aquest camí per arribar a produir un or del qual estar-ne encara més orgulloses.

Article elaborat amb la col·laboració d’Alliance for Responsible Mining (ARM).

* Si t’interessa començar a treballar amb aquest tipus d’or ecològic, pots obtenir-lo a través de proveïdors com Fairever (Alemanya), Vipa Designs (Regne Unit), que també ofereix servei de fosa, Malleable Jewelers (Canadà) i Hoover & Strong (Estats Units). Per a més informació, consulta el nou catàleg de proveïdors Fairmined.