Al nord de Moçambic, a Cabo Delgado, s’estima que prop de 100.000 persones, forçades per la pobresa i la falta d’alternatives, es dediquen a aquesta activitat econòmica que, de forma directa, comporta problemes socials, mediambientals i de salut.

Negligències globals

Una activitat sense cap mena de regulació que permet que proliferin pràctiques negligents per part de les persones que hi treballen, que ho fan sense cap mena de cobertura jurídica, laboral o sanitària. A més, tant per vendre el mineral obtingut com per aconseguir material per l’explotació han de recórrer inevitablement al mercat negre, cosa que afavoreix la presència de traficants.

Parlem sobretot de l’ús de mercuri, l’element que s’utilitza de forma més estesa per amalgamar l’or. Aquest element químic altament tòxic contamina l’aigua dels rius on els i les mineres treballen el garbellat del material. Aquesta aigua, de retruc, contamina l’entorn per on passa fins arribar al mar. El mercuri és un element amb una alta capacitat d’acumulació en organismes vius, i per tant escala fàcilment en la cadena alimentària fins a arribar als plats de tot el planeta quan consumim peix. Consumir peix contaminat de mercuri pot provocar enverinament i és especialment perillós en dones que estan embarassades o alletant.

S’estima que el 40% de la contaminació per mercuri del planeta prové de la mineria artesanal. Però no només el mercuri és el que genera problemes mediambientals. El descontrol en l’explotació provoca que ningú tingui cura del territori un cop aquest ja ha estat excavat.

La introducció del mètode gravitacional amb bòrax és clau en aquest punt del procés de transformació de l’activitat. Aquest element químic pot substituir el mercuri i, de fet, els miners associats que ja l’utilitzen reconeixen que l’or obtingut és de millor qualitat. El bòrax és un element innocu per la salut de les persones i pel medi ambient, no és car i, a més, està permesa la seva comercialització per usos de neteja. El problema del bòrax és que la seva comercialització no està molt estesa al país per desconeixement del seu ús i, per tant, els miners que volen utilitzar-lo han de viatjar fins a les grans ciutats per aconseguir-lo.

Una sortida per a la població

Malgrat tots aquests impactes, la mineria és l’únic recurs econòmic del qual disposen moltes famílies en aquesta regió de Moçambic. Una activitat que, en cas de fer-se de manera diferent, podria esdevenir una font d’autoocupació legal i regulada que permetés desenvolupar el territori de forma segura i sostenible.

Amb aquesta perspectiva es va desplegar el projecte Mineria Artesanal, que acabarà aviat la seva fase inicial i que espera poder-se reeditar per continuar afavorint una activitat econòmica sostenible a la regió.

Article publicat originalment per Medicus Mundi Mediterrània, el 3 de juny de 2021.