En un taller de joieria fem servir una gran varietat de materials, eines, productes i tècniques, així com fonts d’energia i altres serveis. Podem millorar la sostenibilitat de les nostres pràctiques quotidianes? Per tal d’esbrinar maneres de fer-ho, i recordar-ne d’altres, en aquest article et proposem una revisió vivencial del recorregut que seguim des que entrem al taller fins que acabem i entreguem una peça.

Comencem?

AIXEQUEM PERSIANES  

1. El primer que fem en arribar al taller és obrir el llum. Quin tipus d’energia tenim contractada? És possible contractar serveis energètics provinents de fonts renovables, i d’empreses petites o del nostre entorn. Podem estendre l’exemple al gas, si és que en necessitem contractar. També a l’aigua, tot i que, generalment, tenim poques opcions de subministrament. El que sí que farem és ser eficients i respectuoses amb el seu ús.

Actuarem de la mateixa manera en el cas de la il·luminació, mitjançant Instal·lacions de baix consum, bombetes i fluorescents led, endolls intel·ligents, etc., per tal d’optimitzar i reduir les necessitats energètiques. També podem valorar tenir les fases dels tèrmics ben definides per si podem prescindir de consum latent d’electricitat. I recordar allò que se’ns ha dit a casa des de la infància: “No deixis el llum encès!”, “Tanca el llum quan surtis de l’habitació”…

2. Probablement, passem per l’ordinador per respondre e-mails, missatges, fer pressupostos o factures. Fomentarem els documents en format digital i, en cas de necessitar imprimir-los, ho fem a doble cara.

A més, hem de ser conscients de la petjada de carboni que provoquem amb el món digital. Per exemple, deixar l’ordinador encès fins a l’endemà, desar arxius al núvol o fer videotrucades  causa gasos d’efecte hivernacle. Sabies que els correus electrònics que no responem (igual que les llistes a les que ens subscrivim i no llegim) també contaminen? Les enormes infraestructures per fer funcionar les tecnologies de la informació generen prop del 4% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle [1].

És important escollir proveïdors que tinguin com a objectiu la reducció d’emissions. Per part nostra, també podem tenir petits gestos com ara esborrar aquells correus que no necessitem, cancel·lar les subscripcions que en realitat no ens interessen, evitar l’enviament de missatges i whatsapps totalment innecessaris, i tancar les finestres del navegador que no fem servir.

3. Seguim la nostra jornada al taller; hem de pensar i dissenyar una joia nova. Podem optar pel disseny 3D, però sabem que els primers esbossos solen ser en paper i que sovint presentem aquests dibuixos. Aquí, les preguntes que ens plantejarem són: Quin tipus de paper fem servir? Reaprofitem retalls, paper en brut? Tenim punt de reciclatge al taller? 

A EMBRUTAR-SE LES MANS

4. Arriba el moment que més desitgem: ens asseiem a l’estellera. En aquesta part del procés, ens fixem també en els materials que emprem i la seva vida útil. Com a norma general, aplicarem la reducció, la reutilització i el reciclatge en tots els aspectes possibles del taller, evitant el consum innecessari i fomentant l’economia circular.

La qualitat dels materials fungibles i de les petites eines és un aspecte crucial; la vella dita de “lo barato sale caro” acostuma a ser una realitat. Intentarem que siguin reutilitzables per evitar els envasos i consumibles d’un sol ús. I apostarem sempre que es pugui per proveïdors de proximitat, amb valors socials i de sostenibilitat.

La investigació i l’experimentació de productes i tècniques menys contaminants és una altra de les grans claus per aconseguir minimitzar l’impacte ambiental de la nostra feina al taller. Vegem-ne alguns consells pràctics.

EINES 

Les mantindrem en bon estat per intentar allargar la seva vida útil al màxim. Introduir saquets de silicona (gel de sílice) als calaixos o en llocs on tinguem humitat ens pot ajudar a reduir-la (per exemple, per als burils, que s’oxiden molt ràpid). Mantenir les eines lubricades també ajuda a reduir l’oxidació del metall, sobretot en eines que utilitzem poc, que podem tenir guardades en un calaix embolicades amb una tela de cotó impregnada amb oli.

SOLDADURA

El cadmi i el fluorur són substàncies químiques utilitzades habitualment en el procés de soldadura, que tenen efectes negatius en el sistema respiratori quan inhalem els seus vapors. Els danys derivats de l’exposició continuada a aquestes toxines es poden evitar utilitzant soldadures sense cadmi i fundents sense fluor [2].

Dins dels materials de suport per soldar també tenim alternatives més respectuoses i molt més econòmiques de les que podem trobar en proveïdors especialitzats per protegir altres soldadures o algunes gemmes. Hi ha pastes termoprotectores que podem substituir per una barreja de talc i aigua destil·lada o alcohol, o bé utilitzar argila. Són soluciones molt efectives per a les quals necessitem poques quantitats.

Fins i tot, entre joieres i joiers compartim diferents trucs que poden ser útils, com ara soldar solitaris amb diamant o una altra gemma submergint la part de la pedra en un petit recipient amb aigua i treballar amb el bufador només a la zona oposada de l’anell. I podem recórrer a una tècnica semblant amb soldadures delicades si enfonsem aquestes parts en una patata; la seva humitat i frescor farà que la calor es dissipi i no afecti la zona que no volem que entri en contacte amb el bufador.

DECAPAT

En la mesura del possible, buscarem alternatives menys perilloses, com ara sals decapants biodegradables o àcid cítric, i sabons biodegradables a base d’olis (sabó de Castella als herbolaris).

L’alum de potassi és una alternativa interessant a les sals decapants; una sal càustica adequada per a metalls preciosos i no ferrosos. Elimina els òxids i els dipòsits de fundent en els punts de soldadura. Es dissol en aigua i produeix una solució blanquinosa que pot dificultar la visibilitat, així que és recomanable posar-hi les peces amb un colador o malla plàstica. Es pot trobar en botigues locals de drogueria i productes químics (a Barcelona, per exemple, Químics Dalmau ofereix aquest producte).

POLIMENT

En el procés de polir les joies per donar-los l’acabat, podem recórrer a productes que no continguin sílice o diòxid de silici, perquè pot produir una pols fina de sílice que, amb els anys, pot causar silicosis, una malaltia pulmonar a llarg termini.

Buscar esmerils waterproof pot ser interessant, ja que, d’una banda, reduïm la pols que es genera al polir i, de l’altra, és un material que permet ser reutilitzat i es desgasta menys que l’esmeril convencional. En el cas dels típics rotllos per al motor de mà, dóna bons resultats el paper de la marca 3M, deguda la seva resistència.

També es pot usar esmeril en tela en algunes parts del procés. Es tracta d’una tela abrasiva, que s’utilitza com el paper de vidre, però, en aquest cas, es fa servir un teixit (lona) com a material de suport. La tela abrasiva és més resistent a les càrregues mecàniques, per la qual cosa té una vida útil més gran. També dóna bons resultats per polir a màquina.

ESMALTAT

Evitarem esmalts que continguin plom. La normativa actual en prohibeix la fabricació, tot i que encara es comercialitzen quantitats d’antigues existències, que tenen més brillantor, però hem d’adaptar-nos als canvis.

Abans de començar a fer servir l’esmalt, aquest s’ha de mòltar i netejar. Per colors transparents se sol afegir una gota d’àcid nítric en els darrers canvis d’aigua, que purifica el color d’alguna impuresa restant i el fa més brillant, però és un pas que podem eludir sense cap problema.

Moltes vegades, utilitzem coure per esmaltar-lo, i la millor manera de netejar-lo i preparar-lo abans de carregar l’esmalt és fer servir vinagre saturat de sal. Aquesta barreja desgreixa i neteja el metall a la perfecció per poder esmaltar sense necessitat de recórrer a àcids molt més agressius.

En tècniques d’esmalt com el champlevé o el cloisonné, sovint cal lapidar el treball esmaltat per deixar la superfície llisa i se sol netejar el porus obert de l’esmalt amb amoníac, però si treballem amb cura podem netejar a fons l’esmalt bullint en aigua la peça durant uns instants, o bé passant-la per un ultrasò amb aigua destil·lada.

OXIDACIÓ I PÀTINES

Per donar un acabat envellit al metall i obtenir pàtines de colors, hi ha molts mètodes i productes químics que es barregen per aconseguir varis efectes i colors. És difícil substituir l’acció del químic per mètodes menys agressius i contaminants, però ja hi ha propostes com les pàtines de la marca Swellegant, que són de baixa toxicitat, inodores i de fàcil manipulació, ja que estan dissoltes amb base d’aigua.

També s’aconsegueixen bons resultats fent reaccionar el metall amb productes alimentaris com el vinagre, o la llimona i la sal, entre altres,  que requereixen més temps d’acció i, en determinats casos, resulten en colors menys intensos. Aquests processos requereixen més experimentació per arribar a efectes igualment interessants.

En el cas de la plata oxidada (envellida o negra), un mètode alternatiu per substituir la pàtina comercial, que es molt tòxica i contaminant, és fer servir ous bullits [3]. Així mateix, hi ha productes menys tòxics com la solució de pal·ladi i etanol que ven el proveïdor alemany Fischer (Oxidising Flux 100 ccm). És innòcua però altament inflamable, motiu pel qual s’ha de manipular i conservar amb molta precaució.

ALTRES ASPECTES

Per la neteja de la plata, hi ha opcions desoxidants que no són tòxiques ni perilloses. És el cas del bicarbonat o de la cendra colada. En la mesura del possible, evitarem els líquids neteja-joies que blanquegen la plata en pocs segons, ja que són productes molt cancerígens.

També hi ha productes no tòxics que s’utilitzen com un recobriment en esprai per protegir la plata de l’oxidació, o les gamuses, que són innòcues. Un parell d’opcions són els productes Germar-Silver Care 25 ml i Germar-Noblesse Spray 25 ml.

Addicionalment, i de manera generalitzada al taller, prestarem especial atenció a les fitxes de seguretat dels productes. “No tòxic” no significa biodegradable, així que no podem abocar al clavegueram els productes líquids que fem servir (decapants, òxids i altres solucions). Farem una correcta gestió dels residus generats al taller en un punt verd.

JOIES A PUNT PER ENTREGAR

5. T’has preguntat mai amb quins materials entregues i envies les teves joies? El packaging té un impacte que també pot ser positiu quan treballem, per exemple, amb empreses locals i emprenedores que utilitzen materials reciclats i reciclables, o procedents de desforestació controlada sota certificació, tintes no tòxiques, etc.

A més, hem de valorar amb quina mena d’embalatges enviem les comandes o si podem reciclar-los, i amb quines empreses fem aquests enviaments. Cada vegada hi ha més empreses que compten amb embalatges verds, i podem reduir la petjada de carboni escollint mitjans de transport menys contaminants o bé empreses que ofereixin programes de compensació ambiental.

La sostenibilitat al taller és un camí en contínua evolució i revisió, per això procurarem buscar la millora d’una manera natural, actuant amb responsabilitat i preguntant-nos si el que fem encara és correcte o si podem modificar algun aspecte. Potser aquestes preguntes ens donen respostes que no ens agraden, com ara plantejar-nos deixar de fer alguna activitat que ens genera ingressos… No hem d’oblidar que tenim un negoci, però sempre hi haurà coses que podem fer millor, i tenir una llista amb objectius a acomplir ens ajudarà a avançar.