Quan pensem en Madagascar, les imatges que ens volten pel cap acostumen a ser de platges paradisíaques immenses, boscos de baobabs o parcs naturals en els quals conèixer alguna de les més de cent espècies de lèmurs que habiten l’illa.  Sens dubte, és un dels llocs més singulars de la Terra, amb una biodiversitat excepcional que acull una vida salvatge única, la major part de la qual no es troba en cap altre punt del planeta.

Madagascar també és un dels països amb més abundància de gemmes de color: alberga safirs de tots els colors —molts d’aquests colors únicament s’han descobert allí—, robins, maragdes, aiguamarines, turmalines, granats, àgates i topazis, entre tantes d’altres. De fet, s’estima que només el 10% del país no conté gemmes. Des que el 1998 es produís a Ilakaka la primera “febre dels safirs”, quan es van trobar, per casualitat, les primeres pedres en un camp d’arròs, Madagascar s’ha convertit en un dels principals productors de gemmes i subministra el 40% dels safirs del món. Es calcula que hi ha 500.000 persones involucrades en la mineria artesanal i de petita escala, i 2.500.000 que en depenen (família directa i extensa). [1]

El paisatge lunar que es crea en aquestes explotacions revela nombrosos forats que tenen una mitjana de 20 metres de profunditat. Les condicions de treball són perilloses, ja que el risc d’esfondrament és alt, i amb això, el perill de mort. Tota la feina la duen a terme, de manera manual, miners solitaris o petits grups familiars que compten amb la seva explotació particular. Un acord verbal amb les autoritats locals sol ser suficient per autoritzar l’explotació minera, encara que no hi hagi una autorització oficial del govern. La por a la corrupció fa que, sovint, s’eviti informar el Ministeri de Mines, motiu pel qual moltes d’aquestes mines són considerades il·legals.

Malgrat l’extraordinària riquesa mineral del país, Madagascar i Ilakaka continuen sent terriblement pobres. El país registra una de les taxes de pobresa més elevades del món: el 75% de la població viu per sota del llindar d’1,90 dòlars al dia. [2] La pobresa més absoluta es dona a les zones rurals, on hi viu més del 80% de la població, allunyada dels ja escassos serveis sanitaris disponibles.

Hi ha una gran asimetria en termes de poder, xarxes i coneixements entre els diferents actors de la cadena de subministrament del safir malgaix, en detriment dels miners, la part més vulnerable de la cadena. El pagament que reben és una fracció mínima del valor de les pedres en brut al mercat (les estimacions indiquen que només se’ls paga el 10% del valor). [3]

Les gemmes s’envien en brut gairebé exclusivament a Sri Lanka i Tailàndia, on es tallen i es poleixen per a la seva venda posterior. Això implica que la major part dels beneficis i, per suposat, dels marges de benefici, s’obtenen i es queden a l’estranger. És difícil aportar xifres concretes, atesa l’escassa regulació del sector, però s’estima que “aproximadament el 70% del mercat de safirs al país està controlat per ciutadans de Sri Lanka, que introdueixen les gemmes de contraban al seu país per tallar-les i exportar-les. Cada any podrien sortir de Madagascar safirs per valor d’uns 150 milions de dòlars”. [4]

Tanmateix, a Madagascar hi emergeixen iniciatives d’abastiment responsable des de la mateixa extracció en origen, de gran interès per a tots aquells projectes de joieria amb vocació de canvi cap a pràctiques més ètiques i sostenibles. A continuació descrivim una d’aquestes experiències, a través del proveïdor Wennick-Lefèvre.

Safirs naturals que beneficien a les comunitats locals i respecten el planeta

Wennick-Lefèvre és una petita empresa danesa especialitzada en safirs sense tractar extrets de manera responsable en mines artesanals de Madagascar i Sri Lanka. “Sostenir una pedra preciosa és com tenir el planeta a la mà i, cadascuna, implica una responsabilitat cap a la Terra”, afirma Svend Wennick, fundador del projecte.

Les gemmes que ofereixen provenen de comunitats mineres situades en llocs molt concrets i recorren una cadena de subministrament justa i transparent, en la qual les persones treballadores tenen unes condicions dignes i operen amb el mínim impacte mediambiental. Es tracta d’una roda de negoci basada en el tracte personal i en l’estreta relació amb els seus col·laboradors després de molts anys de coneixement i treball conjunt.

“Cada pedra preciosa extreta de la terra té el potencial de beneficiar totes les persones que integren la cadena de subministrament, especialment a les comunitats locals on es va extreure”.

La majoria de les seves pedres en brut són de Madagascar, especialment de la regió d’Ilakaka, a la que anomenen “el bressol dels safirs dels colors de l’arc de Sant Martí”, que acull el principal jaciment de safirs de la Terra. La mina d’en Noel, a qui l’Svend va conèixer el 2010, és una de les operacions mineres amb les que treballen. La terra pertany a la seva família des de fa generacions i anteriorment havia estat una granja. Avui, és una mina a cel obert que dona feina a entre 20 i 40 miners, on l’única maquinària utilitzada és una bomba d’aigua.

Quan compren gemmes en brut en origen, paguen una prima del 50%. També apliquen una prima del 50% en la seva llista de preus de tall i poliment, basada en les llistes de preus de proveïdors similars, tot promovent unes bones condicions laborals, justes i segures.

Les pedres en brut viatgen fins a Sri Lanka per ser tallades al taller de Nilanthi Thisera a Kuruwita, a prop de Rathnapura, on l’ofici lapidari s’ha practicat i perfeccionat durant segles. Van conèixer la Nilanthi fa més de 20 anys, però no va ser fins el 2022 que van crear conjuntament la fàbrica Sunrise Facets, que avui ocupa a 12 persones. Els estàndards que esperaven que apliqués la Nilanthi no només es van complir, sinó que van superar amb escreix les expectatives prèvies. Els salaris del personal es van duplicar i els contractes inclouen mesures com la baixa per maternitat remunerada durant sis mesos. La Nilanthi és la primera dona de Sri Lanka a posseir i dirigir una fàbrica de tall.

Un cop tallades, les gemmes s’envien a la seva oficina de Copenhaguen, on es distribueixen a firmes joieres de tot el món. Wennick-Lefèvre ofereix una traçabilitat total i (auto)certifica que les pedres no estan tractades. Només l’1% dels safirs encastats en joieria són realment naturals; el 99% han estat tractats, sobretot via escalfament.

Una altra política interessant adoptada per aquesta empresa danesa és la que respon a “un arbre per una pedra preciosa”, que té per objectiu garantir que les pedres extretes tenen un impacte positiu al planeta. Per cada pedra preciosa que venen, planten un arbre a través de l’associació amb Eden Forest Project. Des del 2019, han plantat més de 100.000 arbres a Madagascar.

Però el seu compromís amb la justícia global i la sostenibilitat va més enllà i inclou una faceta d’activisme per transformar la indústria. El 2021, van impulsar el moviment Copenhagen Commitment, amb el suport de Kira Kampmann i Yianni Melas. El seu objectiu és clar: reunir totes les parts interessades per treballar col·laborativament cap a una indústria més responsable i iniciar projectes que millorin les condicions en les cadenes de subministrament. El que va començar a la seva oficina de Copenhaguen, ja s’està expandint internacionalment. El 2022 i el 2023 van celebrar dues trobades a Londres, en col·laboració amb The Goldsmiths’ Centre, i avui Copenhagen Commitment és una ONG amb seu a la Haia. La propera trobada serà el 15 d’abril, a Londres. Les entrades estaran disponibles aviat a la web de The Goldsmiths’ Centre.

Project Ilakaka: una nova iniciativa per recolzar a la comunitat

En els darrers anys, la pobresa a Ilakaka s’ha accentuat i les necessitats més bàsiques, com ara l’alimentació i l’accés a l’aigua, no s’arriben a cobrir. Hauria de ser una zona pròspera, però els beneficis del safir pugen per la cadena de subministrament.

A finals del 2023, neix Project Ilakaka, una petita ONG que vol treballar a llarg termini per aconseguir un circuit més just, en què la població local pugui beneficiar-se dels seus propis recursos naturals. Com a punt de partida, prioritza el treball conjunt amb la comunitat per detectar-ne les necessitats principals i oferir un suport directe.

Wennick-Lefèvre fa una invitació oberta a col·laborar amb el projecte. En aquesta primera fase, les donacions es destinaran a la construcció de pous públics d’aigua potable, la distribució d’aliments a les famílies més empobrides i l’adquisició de subministraments mèdics per crear una clínica adequada.

Article elaborat pel col·lectiu ORIGEN – Gold for Future, amb la col·laboració de Svend Wennick.

Articles relacionats: I si la transparència radical esdevingués la nova normalitat?