Actualitat

L’ús de l’or al llarg de la història: com s’extreu l’or?

Les característiques de l’or el converteixen en un dels metalls preciosos més cobejats al llarg de la història. L’aplicació de mètodes ètics és imprescindible per a eliminar l’impacte mediambiental de la seva extracció.

Roca con oro (c) ARM

L’extracció massiva d’or realitzada per grans companyies mineres ha comportat una contaminació ambiental insostenible pel planeta.

L’or és un dels pocs metalls pesats que podem trobar a la terra, i les seves particularitats úniques el converteixen en un metall preciós molt cotitzat al llarg de la història. El descobriment de l’or es remunta a milers d’anys abans de Crist. Malgrat que no es coneix amb exactitud la primera vegada a la història que es descobreix l’or, s’identifica a la Necròpoli de Varna (a Bulgària) com el primer jaciment on es trobar or treballat. El jaciment data de finals de l’edat del coure, entre el 4.800 i el 4.200 aC.

La baixa alterabilitat, les seves propietats físiques i les seves característiques brillants han fet de l’or un metall preciós molt valorat i cotitzat a la majoria de les civilitzacions del món. A més, l’or és el metall preciós més mal·leable de la terra, fet que ho ha convertit en una de les matèries primes més valorades a la joieria.

Les formes d’extracció de l’or: el risc de destruir l’entorn

Les mines d’or s’han anat descobrint al llarg de la història a tots els continents del planeta. Més enllà de la Necròpoli de Varna, també s’han realitzat descobriments de mines d’or a Sumèria i l’Antic Egipte milers d’anys abans de Crist. Amb el pas del temps, les tècniques d’extracció de l’or s’han anat perfeccionant, i els romans començaren a utilitzar la mineria hidràulica. Aquest mètode utilitzava la pressió de l’aigua per a desvincular l’or del material rocós al que es trobava incrustat.

Durant l’època antiga també era comú el mètode denominat batuda. Aquesta tècnica consisteix a utilitzar un recipient còncau on abocar la sorra i la graveta que contenen or. Amb aquesta tècnica, l’or, al ser més dens que la sorra i la roca, s’acaba separant al fons del recipient.

Tanmateix, el paper de l’or a la història de la humanitat va prendre protagonisme al segle XIX, època en la que es genera el denominat “patró or”. Durant aquest segle Europa comença a fixar el valor de les monedes de les seves distintes economies en relació a una quantitat concreta d’or. Aquest fet provocà que l’or fora encara més cobejat, i es començaren a utilitzar mètodes d’extracció basts en l’aplicació de productes químics, com ara el cianur.

Aquest mètode d’extracció consisteix en barrejar una solució de cianur entre les roques fines que puguin contenir or. Per a aconseguir la separació de l’or de la roca se li afegeix també una solució de zinc, el que genera residus químics, i que posteriorment s’eliminen amb àcid nítric o àcid sulfúric. Aquesta tècnica d’extracció resulta molt més eficient, però també suposa riscos per la contaminació que pot generar a les mines, al seu entorn natural, i fins i tot a les aigües subterrànies.

La certificació Fairmined, la garantia d’extreure or sense impacte mediambiental

L’extracció massiva d’or realitzada per grans companyies mineres ha comportat una contaminació ambiental insostenible pel planeta. Però avui dia comptem amb alternatives d’extracció de metalls preciosos capaces de respectar el medi ambient. És el cas de Fairmined, un segell que certifica que l’or de la joia s’ha obtingut respectant els estàndards de respecte a les persones i al medi ambient.

La certificació Fairmined, expedida per l’Aliança per la Mineria Responsable (ARM), compta amb una sèrie de requisits orientats a “minimitzar progressivament els riscos més significatius i impactes mediambientals negatius” de l’activitat minera. Així, l’or Fairmined garanteix l’ús mínim i correcte del mercuri i el cianur a l’extracció de l’or. Entre els seus nombrosos requisits, el certificat Fairmined també estableix mecanismes per a protegir les fonts d’aigua pròximes a les mines d’or, i accions per a generar un llegat ambiental positiu a les zones d’extracció.

Article publicat originalment per Majoral, el 18 de març de 2021.